MÁRIUS TORRES- La ciutat llunyana

La guerra continua i la família Torres es traslada a Barcelona poc abans que la ciutat de Lleida sigui presa, que és quan saquegen casa seva, circumstància que afecta molt en Màrius, juntament amb el trist desenvolupament de la guerra. En efecte, els escassos mesos que la família viu a Barcelona, el visiten més sovint, ja que Puig d'Olena els queda més a prop, però ell perd el punt de referència del que havia estat la seva llar, on sabia què feien els seus a cada moment. A més, el gener del 39, poc abans de la caiguda de Barcelona, els familiars es veuen obligats a exiliar-se a França. En Màrius queda més aïllat dels seus, i la guerra i la derrota van avançant. És llavors que inicia el llibre quart del recull, amb un poema que és un plany patriòtic, 'La ciutat llunyana', al qual segueix 'Molt lluny d'aquí' […] No oblidem que Màrius Torres, tot i que escriu tres poesies patriòtiques i l'afecta moltíssim el desenvolupament de la guerra, no és un poeta èpic, sinó un gran poeta líric. […]

(Montserrat Badia. "Deu poesies de Màrius Torres i deu moments de la seva vida", Serra d'Or, núm. 396-397, desembre del 1992)

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
   

(traduccion al castellano)

"La guerra continúa y la familia Torres se traslada a Barcelona poco antes de que la ciudad de Lleida sea tomada, que es cuando saquean su casa, circunstancia que afecta mucho a Mario, junto con el triste desarrollo de la guerra. En efecto, los escasos meses que la familia vive en Barcelona, lo visitan más a menudo, ya que Puig d'Olena les queda más cerca, pero él pierde el punto de referencia de lo que había sido su hogar, donde sabía que hacían los suyos a cada momento. Además, en enero del 39, poco antes de la caída de Barcelona, los familiares se ven obligados a exiliarse en Francia. Màrius queda más aislado de los suyos y la guerra y la derrota van avanzando. Es entonces que inicia el libro cuarto de la recopilación, con un poema que es un lamento patriótico, 'La ciudad lejana', al que sigue 'Muy lejos de aquí' [...] No olvidemos que Màrius Torres, aunque escribe tres poesías patrióticas y le afecta muchísimo el desarrollo de la guerra, no es un poeta épico, sino un gran poeta lírico."[…]

(Montserrat Badia. "Deu poesies de Màrius Torres i deu moments de la seva vida", (Diez poesias de Marius Torres y diez momentos de su vida) Serra d'Or, núm. 396-397, desembre del 1992)

LA CIUDAD LEJANA

Ahora que el brazo potente de las furias abate
la ciudad de ideales que queríamos construir,
entre escombros de sueños sepultados, más cerca del suelo,
Patria, guárdanos:-la tierra nunca sabrá mentir.

Entre tantos gritos extraños, que tu voz pura
nos hable. Ya casi no nos queda ningún otro consuelo
que creer y esperar la nueva arquitectura
con que brazos más libres puedan rayar tu suelo.

¡Quien pudiera olvidar la ciudad que se hunde!
Más lejana, más libre, otra hay quizas,
que nos envía, por encima de este tiempo prisionero,

latidos de aire y de fe. La de una voz de bronce
que de torres altísimas se alarga por los caminos,
y eleva el corazón, y calienta los pies de los peregrinos.

Màrius Torres